La llum que ens roben

En un món on vivim enganxats a les pantalles, sotmesos als cants de sirena de la tecnologia digital, James Williams ens ofereix una anàlisi profunda i provocadora sobre un dels problemes més urgents del nostre temps. «Clics contra la humanitat» no és només un llibre més sobre tecnologia, sinó un contundent al·legat contra la colonització de la nostra ment per part de les grans empreses tecnològiques.

Imagina’t per un moment l’encontre entre Alexandre el Gran i Diògenes a l’antiga Grècia. El poderós rei ofereix al filòsof qualsevol cosa que desitgi, i aquest li demana simplement que s’aparti perquè li fa ombra. Aquesta metàfora il·lustra perfectament el que Williams ens vol transmetre: la llum que avui ens roben, a canvi de complir els nostres suposats desitjos, és la nostra atenció.

L’autor: de Google a Oxford

Qui millor per parlar dels perills de la tecnologia digital que algú que ha estat dins de la bèstia? James Williams, nascut a Cap Canaveral (Florida) el 1982, va treballar durant deu anys a Google, on va destacar com un dels estrategs més talentosos i va obtenir el Founder’s Award, el màxim reconeixement de la companyia.

Després de prendre consciència de l’impacte negatiu de la tecnologia digital sobre els seus usuaris, Williams va abandonar Google per estudiar filosofia a la Universitat d’Oxford. Allà va obtenir un doctorat, centrant la seva investigació en la filosofia i l’ètica de la tecnologia. És cofundador, juntament amb Tristan Harris, de l’organització Time Well Spent (l’actual Center for Humane Technology), que advoca per una tecnologia menys invasiva i més respectuosa amb les persones.

El 2017, Williams va guanyar el prestigiós premi Nine Dots, dotat amb 100.000 dòlars, per un assaig que responia a la pregunta: «Estan les tecnologies digitals fent impossible la política?». Aquest assaig seria la llavor del que després es convertiria en «Clics contra la humanitat».

La tesi: una amenaça per a la llibertat humana

La tesi central del llibre és tan senzilla com inquietant: els sistemes intel·ligents de persuasió que condicionen el nostre pensament i la nostra conducta constitueixen una greu amenaça per a la llibertat i la democràcia. En lloc d’ajudar-nos a assolir les nostres veritables metes vitals, les tecnologies digitals desvien i exploten la nostra atenció, aprofitant-se de les nostres vulnerabilitats psicològiques.

Williams argumenta que la tecnologia ha creat una cultura de distracció que ens impedeix concentrar-nos en les coses importants de la vida, erosionant la nostra capacitat de ser éssers humans reflexius i lliures. També examina com els algoritmes de les xarxes socials i altres serveis en línia estan dissenyats per explotar les nostres vulnerabilitats emocionals i cognitives, amb l’objectiu de mantenir-nos enganxats a les seves plataformes.

Fa massa temps que minimitzem els trastorns resultants, descartant-los com simples «distraccions» o molèsties menors. En última instància, però, són mecanismes que soscaven la voluntat humana, els efectes dels quals poden ser irreversibles si no actuem a temps.

L’economia de l’atenció: el nou capitalisme

En l’era de l’excés informatiu, l’atenció ha passat a ser un bé escàs i cobejat per les grans empreses tecnològiques. El problema d’internet no és la gran quantitat d’informació que genera, sinó la gran quantitat d’atenció que absorbeix.

El que Williams anomena «economia de l’atenció» és una nova forma de capitalisme on els objectius de les grans companyies tecnològiques no radiquen tant en la millora de la nostra qualitat de vida sinó en mantenir-nos el màxim temps constant consumint continguts que els generin grans beneficis publicitaris.

Com diu una citació que apareix al llibre, de Jeff Hammerbacher, director d’investigació de Facebook: «Les millors ments de la meva generació estan pensant en com fer perquè la gent cliqui en els seus anuncis. És molt trist». Aquest nou model de capitalisme, que la filòsofa i economista Shoshana Zuboff anomena «capitalisme de vigilància», deriva de l’economia de l’atenció i recopila dades sobre els nostres gustos i interessos per construir models computacionals que prediguin les nostres accions i ofereixin publicitat personalitzada.

La triple crisi de l’atenció

Williams presenta una concepció triàdica de l’atenció que ens ajuda a entendre la profunditat del problema. La crisi de l’atenció individual i col·lectiva guarda una estreta relació amb la crisi de la democràcia.

En primer lloc, hi ha un deteriorament de l’atenció com a focus, que ens impedeix concentrar-nos en tasques específiques. En segon lloc, es produeix un deteriorament de l’atenció o identitat diacrònica, que afecta la nostra capacitat per mantenir una coherència en el temps i perseguir objectius a llarg termini. Finalment, hi ha un deteriorament de l’atenció epistèmica i una indiferència cap a la veritat, que mina les bases del coneixement compartit necessari per a una democràcia saludable.

El fracàs d’aquestes plataformes en generar espais de debat sa i que fomentin l’esperit de grup, juntament amb la disminuïda capacitat de reflexió provocada per les pèrdues d’atenció, constitueix una amenaça a les nostres institucions democràtiques.

La proposta: resistència i alliberament

Williams no és només un crític de la tecnologia, també suggereix que podem resistir aquesta distracció tecnològica i recuperar el nostre poder com a éssers humans lliures i reflexius. Proposa una ètica de l’atenció que ens ensenya a enfocar-nos en el que realment importa, a ser conscients de les nostres limitacions i a prendre decisions informades sobre com utilitzem la tecnologia.

L’alliberament de l’atenció humana, ens diu Williams, potser sigui la lluita ètica i política decisiva del nostre temps. Aquesta lluita requereix una resistència activa contra la colonització de la nostra ment, una resistència que ha d’estar basada en el respecte i la responsabilitat.

El llibre no pretén oferir en profunditat propostes per millorar la situació, però encerta en posar sobre la taula un tema de rellevància en l’actualitat i busca iniciar una conversa que canviï la perspectiva d’aquelles persones que treballen en el disseny d’aquestes plataformes que milions de persones utilitzem en el nostre dia a dia.

Conclusió: una lectura imprescindible

«Clics contra la humanitat» és un llibre pioner de l’ètica de la tecnologia, un contundent al·legat contra la colonització de la nostra ment per part de les grans empreses tecnològiques. Amb un peu a l’antiga Grècia i l’altre a Silicon Valley, Williams il·lumina un dels problemes més urgents del nostre temps.

Els seus indubtables beneficis no han d’impedir-nos ser crítics i demanar que les xarxes s’adeqüin més a nosaltres, i no al revés. Sense dubte, una lectura amena i recomanada que farà al lector replantejar-se la seva utilització de les xarxes socials i el que espera d’aquestes.

En un món on la tecnologia sembla haver descobert la clau de volta de la vida humana, Williams ens convida a no cedir davant el dogmatisme, a cultivar la resistència. Perquè, al cap i a la fi, la llibertat humana depèn de la nostra capacitat per dirigir la nostra atenció cap a allò que realment importa.